​

A través de les diferents activitats proposades, volem donar l’oportunitat als participants de ser capaços d’entendre i comprendre situacions significatives de la seva pròpia vida i de la vida dels altres que els ajudi, juntament amb la seva capacitat resilient, afrontar futures situacions de la vida. 

 

           

Tots els materials emprats en aquestes activitats, estan pensats per tal que, els infants i adolescents que hi participin, puguin interaccionar amb ells mitjançant el sentit del tacte, la vista i l’oïda.

​

Els infants coneixeran la història del Martí i la Sol, dos nens que van a la mateixa escola i que són una mica “diferents” l’un de l’altre, però que al cap i a la fi, no deixen de ser dos nens amb les seves peculiaritats.

 

“M'agrada el Martí. M'agrada el Martí. M'agrada el Martí. M'agrada el Martí.

Ho sé perquè quan passa pel meu costat em pica el nas i els meus genolls fan figa... Però el Martí no se n'adona. El Martí no em mira mai"

 

A la protagonista del conte li agrada el Martí, li agrada molt, però se sent decebuda perquè veu que ell no s'adona, i que ni tan sols la mira. Seguint els consells dels seus amics i amigues, i amb intenció de fer qualsevol cosa perquè el Martí es fixi en ella, començarà a canviar per intentar cridar la seva atenció. Tot d'una, un dia, sembla que el Martí l'ha mirat i li ha dedicat un tímid somriure! La nena ha aconseguit el seu propòsit, però, el preu que ha de pagar per això és deixar de ser ella mateixa. Creieu que està disposada a pagar-ho?

​

Tenim al davant una història amb una clara intenció: donar poder a les dones. La nena protagonista s'ha enamorat (crec que tots haurem passat pel mateix), i és d'aquests enamoraments que t'omple l'estómac de papallones i que et provoca tremolor a les cames. Un enamorament irracional que de vegades pot portar-te a actuar de qualsevol manera per intentar que sigui correspost.

​

Precisament en el "fer qualsevol cosa" hi ha el gran error, i això és el que ens vol ensenyar aquest conte. Per tenir el reconeixement dels altres, sigui per amor, per amistat, en l’àmbit professional o en qualsevol altre àmbit, abans cal estimar-se a una mateixa. La submissió i la submissió mai han de ser el camí, ja que en aquest camí ens perdrem a nosaltres.

​

Veiem una nena que prioritzarà els desitjos dels altres als seus per intentar cridar l'atenció del noi que li agrada, i estarà disposada a canviar el que sigui per poder aconseguir-ho.

​

Prenent aquesta determinació, perd la seva essència, perd tot el que la defineix i el que la fa especial. Quan finalment ho aconsegueix, s'adona que ara ella no es reconeix, i decideix que no està disposada a abandonar-se a si mateixa.

​

Es dóna poder i es rebel·la contra tots per a dir: aquí estic jo, i jo sóc així. Amb gran assertivitat, anirà comunicant als seus amics i amigues que ha triat ser ella mateixa, ja que és l'única manera en què serà feliç: donant-se valor i respectant.

 

 

"Em dic Martí. I m'agrada una nena que té el cap ple d'ocells.

Ho sé perquè quan passa al meu costat sento que em pica el nas i els genolls em fan figa; però jo dissimulo.         

Ella, per sort, no s'adona de res. "

 

A l’altra protagonista d’aquesta història, el Martí, li agrada una nena, però fa tot el possible perquè ningú se n'adoni. Ell és dels més populars de l'escola, i ella, una nena amb cues, ulleres, ales i ocells al cap, és considerada molt "rara". Per aquesta raó pensa (i tots li diuen) que ell, que tants seguidors té, no pot fixar-se en algú com ella.

​

Ell sempre va bé pentinat, té les millors ulleres de sol, porta les botes que estan més de moda i escolta la música més moderna; en canvi, ella és massa "rareta" i, de vegades, pot resultar fins i tot ridícula. Malgrat tot el que li diuen, cada vegada que passa pel seu costat sent pessigolles al nas i els genolls se li posen ximples. A poc a poc, per això, es va adonant que alguna cosa està canviant.

​

Ella ja no sembla la mateixa de sempre, ha anat transformant-se (diuen que per agradar-li a ell) i, ara que és més "normal", ja no li agrada tant. I, el pitjor de tot, tot i ser un noi superinteressant i admirat per tots, últimament se sent molt trist.

​

Afortunadament, això no quedarà així: sembla que la nena decideix tornar a ser ella mateixa (cosa que al Martí li encanta), i ell s'adona que totes les etiquetes de "noi guai" que porta a la motxilla li pesen massa i que ha de desprendre d'elles per poder sentir-se lliure i trobar-se a si mateix.

 

"Les persones no hem de carregar amb etiquetes. Cadascuna és única i ha de definir-se i agradar-se a si mateixa, ser com vulgui ser, triar lliurement i caminar a la seva manera". Aquest és el text escrit a l'etiqueta que trobem a la guarda anterior. La primera de moltes que trobarem, però l'única que hauria de penjar de tots i totes.

 

Aquest conte és el complement de "Jo vaig amb mi", la seva altra meitat. Una meitat que, encara que es pot llegir independentment de la primera, és molt molt recomanable que vagi al seu costat. Amb ell coneixerem la mateixa història però vista des dels ulls del Martí. I no ens deixarà indiferents.

​

El Martí és un dels més populars de l'escola i no està disposat a decebre a ningú, així que procura complir amb totes les expectatives que hi ha sobre ell. Però aquesta pressió social no serà gratuïta, ja que impedirà que sigui lliure per prendre les seves pròpies decisions, limitarà la seva individualitat i determinarà el seu comportament. A més, per encaixar en aquest model estereotipat ha d'excloure aquells que no ho facin.

 

Veurem com els prejudicis cap a la nena "rareta" seran la base de l'actitud discriminatòria que el Martí i tots els seus amics i amigues tenen amb ella, generant tal rebuig que faran que ella, en la seva necessitat de pertànyer, estigui disposada oblidar la seva essència per poder ser del' gust dels altres (i, sobretot, del gust del Martí).

​

Hi ha dues grans lectures en aquest conte (que es veuran molt millor si també heu pogut gaudir de "Jo vaig amb mi"). La primera, el pes que les etiquetes (siguin positives o negatives) exerceixen sobre qui les porta penjades, coartant la llibertat com a individu; i la segona, com els judicis i prejudicis poden conduir a l'assetjament i ferir l'autoestima de la víctima fins al punt d'arribar a estar disposada a deixar de voler-se a si mateixa.

Un àlbum il·lustrat que, al costat de les magnífiques i inconfusibles il·lustracions de l'autora, ens ajuda a prendre consciència que el nostre benestar i la nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos i de la nostra coherència, que el realment important és cuidar i alimentar el nostre interior perquè la nostra autoestima i el nostre autoconcepte siguin adequats i ens permetin confiar en nosaltres mateixos per sobre dels que els altres puguin dir i pensar. A través de les activitats que es realitzaran, ens permetran empatitzar amb les dues perspectives, i com ens deixa veure que aquestes dinàmiques tan tòxiques poden trencar-se si així ho desitgem, és senzillament meravellosa.